22 d'Abril

Part Teòrica:

10.2: Les ajudes: tipus efectes i utilització.
Per comunicar-nos amb el cavall i donar-li instruccions, podem utilitzar diferents mitjans que es diuen "les ajudes", que podran ser naturals o artificials:

Ajudes naturals: mans, cames, pes del col

El pes del cos es transmet a través del pes que apliquem al seient, ens permetrà controlar l'equilibri. La veu permet comunicar-nos, donant recompensa i tranquil·litzar al cavall o per dirli alguna cosa que ha fet malament

Ajudes artificials: s'utilitzen per reforçar o millorar la precició de l'acció de les cames: fusta,esperons,tralla

Com utilitzem les ajudes naturals:

Per anar endevant: cames i pes del cos.

Per més velocitat: cames i pes del cos.

Per menys velocitat: mans i pes del cos.

Per girar: mans, cames i pes del cos.

Recompensar al cavall: mans i veu.

-Per avançar: S'ha de demanar impulsió al cavall i mantenir-la. Fent pressió amb les dues cames amb petites presions cada vegada mes fort si el cavall no obeix
    

El cavall té 3 aires naturals quan es desplaça: el pas, el trot i el galop.

EL PAS:
En estat natural del cavall es desplaça al pas la major part del temps. És l'aire més lent
Quan el cavall va al pas, se senten 4 petjades regulars contra el terra. El bon pas es aquell que manté sempre el mateix ritme.

EL TROT:

El trot és l'aire habitual del treball. És un aire saltat, de 2 temps idèntics 
La velocitat del trot és aproximadament el doble del del pas: 
El trot té 2 temps, en el que el cavall mou el peu esquerre, mà dreta, peu dret i mà esquerra. 
Un bon trot serà aquell que poguem comptar un dos , un dos

EL GALOP:
És l'aire més ràpid que el trot i que el pas: 
El galop és un aire saltat, composat de 3 temps seguits d'un moment de suspenció.
El cavall pot galopar a la dreta o a l'esquerra en funció del bípeda lateral que avanci més  que l'altre. És l'aire de tres temps. Hi ha un moment de suspenció, que és quan el cavall té els 4 cascs a l'aire.

Part Pràctica:

La primera activitat del dia  consistia en la neteja de quadres, La segona activitat del dia consistia en netejar el cavall i  anar a donar un passeig amb el cavall a mà, una ruta aproximadament de 15 minuts.

 8 d'abril

Part Teòrica:

Entrega de l'examen 

Part Pràctica:


La primera activitat del dia consistia en la neteja de quadres, i fer trenes.La segona activitat del dia consistia en anar a la pista quadrada  a treballar la posició al cavall, transicions, tècniques...

1 d'Abril

Part Teòrica:

Examen teòric 

Part Pràctica:

La primera activitat del dia consitia en neteja de quadres.Ens van ensenyar a fer trenes als cavalls.la segona part del dia vem anar a fer una ruta pel camp.

25 de març

Part Teòrica:

Montada i desmontada del cavall.
Abans de pujar apretar la cingla i ajustar estreps i quan baixem pujar estreps i afluizar cinlga-

Pas per pas:
1. les regnes a la mà esquerre. I també a la crin. Peu esquerre en l'estrep.
2. Posar la mà dreta sobre la sella, i ens impulsem amunt recolzant la major part del pes sobre el braç dret.
3. tirar la cama amunt per sobre de la sella.
4. En sentem sobre la sella i col·loquem el peu dret a l'estrep. Agafant les regnes amb les dues mans.

Desmontada:
1. Treiem els dos peus de l'estrep agafant les regnes amb la mà.
2. Inclinem el cos endevant i descansar el pes sobre les mans. I pasem la cama dreta per sobre del dors.
3. Deixar-te lliscar suaument fins arribar a terra.
4. Pujar estreps, afluixar cingla, agafar les regnes amb les dues mans pasant-les per sobre el cap del cavall.

Seure correctament
El cap a de mirar recte cap endevant i hem de mirar endevant i sense perdre vista al cavall.

Les espatlles rectes.

Esquena recte i seure al cul mes centrat posible

Les cames aprop del costat del cavall amb els genolls en contacte amb la sella.

Posseu la punta sobre el ferro de l'estrep i baixar el taló per sota del nivell de la punta.

Les regnes d'han d'agafar sempre a la mateixa distància, amb un contacte suau i constant a la boca del cavall.

Una regne a cada mà

 S'aguanta entre el dit gros i l'index i poden pasar per sota del dit petit o el dit petit i el segon dit.

Les dues regnes amb una mà

Una regne sobre l'altre.

Part Pràctica:

La primera activitat del dia  consistia en la neteja de quadres, i despres al segon grup vem anar a fer ruta pel camp.

Part teòrica:

Anatomia i fisiologia bàsica.
L'anatomia estudia les característiques físiques del òrgans, aparells i sistesmes, i la fisiologia estudia el seu funcionament.

1. L'esquelet:
L'esquelet del cavall com la resta d'éssers vius està constituit per ossos que s'uneixen entre si a través de les articulacions. La mussió i funció de l'esquelet és la amteixa que en l'ésser humà.
Des ddel punt de vista de la mecànica funcional, la porció de l'esquelet del cavall que té més importància es la que contitueix les extremitats.






2. El sistema muscular:
Està contituit per multitud de músculs que tenen la funció de contraure's per produir moviment.
 Es clasifiquen de contracció voluntària i involuntària. S'uneixen entre ells a través de les articulacions i s'uneixen als ossos a través dels tendons.
Les articulacions es classifiquen com les humanes donant els diferents tipus de moviment i consten de les mateixes parts.
De igual forma es poden lesionar per les mateixes causes que els humans, s'han de tenir en compte les càrregues per no sobrecargar.
Cal remarcar la inportància dels tendons flexors del dit, que es troben en la cara posterior de la canya, ja que son els que més és treballen en el suport del pes i per tant, els que més risc tenen de patir lesions. 
3. Aparell respiratori:
La seva missió principal és proveir a l'organisme l'oxigen i eliminar el CO2.
El cavall es un animal de gran capacitat respiratòria, però és molt sensible a les malalties que afecten a aquest aparell.
És per això que es molt important que el seu box estigui molt ben ventilat amb una renovació d'aire continu, si això no fos possible, es preferible mantenir-lo a l'aire lliure.
Una de les característiques diferents del cavall respecte als altres animals es la incapacitat de respirar per la boca, degut al gran desenvolupament del vel del paladar que també l'impedeix la possibilitat del vòmit. Per contrarestar aquest dèficit, el cavall pot dilatar les narius permetent l'entrada de més aire.

Prevenció de malalties respiratòries:
-Mantenir al cavall en un ambient sa des del punt de vista de la puresa de l'aire.
-Un adequat programa de vacunació.
-Quan hi ha un brot d'una malaltia respiratòria, aïllar adequadament als cavalls.

4. Aparell urinari:
La seva missió es filtrar la sang per eliminar els residus tòxics produits com a conseqüència  de l'activitat dels diferents organs i sistemes. .
El formen: ronyons, úter, uretra i bufeta de l'orina.

5. Aperell reproductor:
La seva missió es possibilitar la combinació de l'espècie. S'anomena al període en que les famelles es mostren receptives a l'aparellament amb el mascle. Les eugues presenten cels de forma periòdica durant tot l'any, excepte a l'hivern alb algunes excepcions. Un cel normal dura uns 7 dies i es repeteix al voltant de cada 21 dies.
El període de gestació de les eugues es de 11 mesos. 
És freqüent la castració dels mascles per facilitar el seu maneig i impedir interferències en la doma. S'ha de fer preferiblement quan el cavall es jove i no provoca una reducció de força, en tot cas, tot el contrari.

6. Aparell circulatori:
El principal objectiu es el transport de substàncies orgàniques: nutrients i oxigen a les cèl·lules i recollir els residus.
entre els aspectes biomecànics diferencials, tenim el sistema valvular de les venes de les extremitats que impedeix que la sang retorni cap enrere, afavorint la circulació.
També cal destacar la circulació del peu, en que els vasos sanguini circulen per l'interior de l'os del peu, el que fa que la pressió del peu del cavall no els aixafa, permetent que es realitzi la nutrició dels teixits encara que es cavalls es mantinguin molta estona de peu .

7. Aparell neuroendocrí:
És l'encarregat de realitzar la cordinació de les funcions de tota la resta d'aparells i sistemes el cos.
Consta del sistema nerviós i el sistema endocrí.
El sistema nerviós realitza la coordinació mitjançant els estímuls elèctrics.El sistema endocrí realitza la coordinació mitjançant de segregar substàncies.

8. La pell:
És la capa externa que recobreix els animals:
-La seva funció es separar i protegir l'organisme de l'entorn.
-A la pell es localitzen multitud d'òrgans dels sentits, en especial, els tàctils.
-Permeten la termoregulació permetent al cavall que mantinguin una temperatura constant mitjançant la regulació de la sang i la producció de la suor .
La pell del cavall es relativament gruixuda i presenta una sèrie d'estructures.
-Els pèls: importants per la regulació tèrmica i per la determinació de color de la capa.
Normalment pateixen processos de manera que permeten reservar la seva capa de pèls en funció de la temperatura exterior .
-Les glàndules sudorípares: produeixen la suor sobre la pell quan la temperatura orgànica augmenta.
-Les glàndules sebàcies: produeixen una substància grassa que ajuda a la impermeabilitzar la coberta de la pell. D'aquesta manera els cavalls es poden mullar sense patir d'anys, sense que l'aigua penetri a les capes internes del pelatje i afectar a la termoregulació.


Les "cerdes" que són pèls més gruixuts i llargs, són els de la crin, cua o sota la garreta.
La crin té una funció tan clara com la cua, que permet espantar els insectes. I els pèls de la garreta que fa que la suor caigui a terra i no s'acumuli al travados on podrà produir irritació i lesions.


Part Pràctica:

El primer que vàrem fer va ser crear dos grups.

La primera activitat del dia  consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre. La segona activitat del dia consistia en anar a fer una ruta pel camp.

11 de març


Part teòrica:

 Capes i pelatges dels cavalls.


Particularitats de les capes:
Són aquelles característiques que afecta al color del cavall o a la direcció del pèls però no alteren la denominació de la capa:

Particularitats generals: en qualsevol part del cos.
Particularitats regionals: quan es presenten només en certes regions: cap i extremitats.



Particularitats generals:
Entrepelat: Poquets pèls blancs a alguna porció del cos.

Rodat: Agrupacions de pèls diferents  dels de la capa en forma de cercles. Tipics dels tords.
Carbonat: Taques de color negre en qualsevol part del cos, si són taques allargades també es diuen tigrat o zebradures.
Nevat o blanquejat: Taques de pèls blancs.
Mosquejat: Petites taques blanques.
Atrutinat: Petites taques de color marró o vermellós.
Remolí: Pèls en forma d'espiral, duren tota la vida i els llocs més freqüents són, el cap, el coll, el pit i les illades. 
Ratlla de mul: Ratlla de pèls foscos que va de la creu fins a la base de la cua.

Particularitats generals del cap:

Cordó: Taca de pèls blancs de forma allargafa que recorre de dalt a baix de la cara del cavall.
Taca de carn: És una zona de despigmentació cutània que es sol trobar al voltant dels llavis. S'aprecia una taca de l¡color rosat. Si es troba al voltant de l'ull és tiu "ull de perdiu".
Estrella i estel: taca blanca al front, si es petita es diu estrella i si es gran estel. Quan la taca es tan amplia que supera els limits laterals de la cara es diu carablanc.

Particularitats generals a les extremitats:

Calçat:Taca de pèls blancs a la porció inferior de les extremitats. els cascs de les extremitats amb calçat són de color blanc. És diu calçat baix, mig o alt en funció del tamany de la taca.
Arminyat: Taques de pèls de color blanc de la capa a la pell que rodeja el casc, normalment amb calçat baix. Els cascs seràn de color dels pèls que el rodegen.


Part Pràctica:

La primera activitat del dia consistia en la neteja de quadres, després vem sortir al camp a fer una ruta.

4 de març


Bai:
Dilució simple del castany clar.Pèls grocs marró clar.Extremitats, cirn i cua negres o molt fosc.Solen tenir ratlla de mul, i alguns cops zebradures.


Café amb llet o crema (Cremello):
Dilució doble de l'alatzà.Anomentat frequüentement albí erròneament (pseudo albí).Blanc cremós amb ulls blaus molt clars.


Perlí:
Dilució doble del castany .Blanc marfil amb extremitats lleugerament mes fosques.


Ratoner -Gris:
Doble disolució del negre.Pèls de base fosca i punta clara.To blavós o groguenc i sense pèls blancs.Extremitats, crin i cua sempre negres.



Peixard (Overo):
Els cavalls overos poden tenir  qualsevol distribució de taques blanques sobre el cos. El mes normal és que tinguin a la panxa una tacada de blanc, la cua de color fosc i el cap amb bastant blanc. El dors es fosc.


Ruà:
Pèls blancs disseminats sobre una capa castanya, alatzana o negre.Aquests pèls blanc escassejen al cap, cua i crin .Pell negre i ulls foscos.



Tord:
Mescla progressiva de pèls blancs amb qualsevol color bàsic de capa.Pèls blancs més qualsevol color de fons.Pell negre i ulls foscos.

Variants:
Tord ordinari .Tord molt clar Tord fosc.

Clapat (Pio):
Apareixen taques blanques repartides per tot el cos alternades amb zones e la que s'expressa el color bàsic de la capa. Podem trobar clapats negres, alatzanas o castanys..Les taques estàn presents quan neix i no varia al llarg dels anys.


Appaloosa:
Fons fosc  sobre les que es disposen taques blanques donant un aspecte marbejat.Molts tenen la pell marbejada, els cascs ratllats i l'escleròtica  molt blanc.Molts diversos factors de distribució: flor de neu, motejat, lleopard...


Blanc:
Quan la taca blanca es tan gran que afecta a tota la suoerfície cutània.
Pèls blancs, pell rosada, mucoses rosades .Iris pigmentat No existeix el cavall veritablement albí .

Variants:
Blanc brillant.Blanc mate.Blanc pàl·lid.

Part Práctica

La primera activitat del dia consistia en la neteja de quadres i despres al segon grup vem a anar ruta pel camp.